Artistes gravadors: Ethleen Palmer

 

"El veler i la lluna", 1933. Ethleen Palmer, (1906-1958), nascuda a Johannesburg, però que desprès de viure a França i Anglaterra, va establir-se definitivament a Sidney, Austràlia. Sempre interessada per les moltes variants de les formes d'impressió d'obres d'art i havent deixat enrere una llarga malaltia, (1929-1933), va desenvolupar la seva tècnica de impressió sobre linòleum. Aquesta tècnica es una variant de la impressió japonesa sobre fusta i que al fer-ho sobre una matèria més mal·leable com el linòleum, li permetè afegir gradacions de colors. També va experimentar amb la serigrafia.

Pintors realistes: Sciltian Gregorio

 

"Llibres" 1948, Museu Nacional d'Art Modern, Centre Pompidou, París. Sciltian Gregorio (1900-1985). Pintor nascut a Rostov, Russia però que més endavant en la seva vida i com a conseqüencia d'establir-se a diferents ciutats italianes, va acabar per nacionalitzar-se italià. Començà la seva carrera artística estudiant i practicant els estils avanguardistes i cubofuturistes a l'Academia de Sant Petersburg, però en els anys vint del segle passat amb motiu de visitar el Museu de Viena per a conectar amb les obres dels grans pintors del Renaixement Italià, quedà impactat per les de Caravaggio, cosa que el va fer canviar la seva orientació i es va encaminar cap a la figuració classica. Obrí un estudi a Roma, el que no l'impedí participar activament en exposicions celebrades a França, Bèlgica, Alemania o Anglaterra. Tota la seva obra, centrada en retrats i natures mortes (com aquesta pintura p.e.) va estar caracteritzada per un acurat realisme, que donava als seus quadres un aspecte quasi fotogràfic. A més de pintar va escriure nombrosos llibres sobre tècniques pictóriques dels quals els més coneguts son "La mia avventura" i "Tratatto sulla pintura"

Pintors de bodegons: Otto Didericht Ottensen

 

"Bodegó amb flors",  Otto Didericht Ottensen (1816-1892). Sí, les pintures representant gerros amb flors també entren en la categoría de bodegons. I qui es el pintor que no n'ha pintat algún durant la seva trajectoria artística? El fet diferencial està en que de mentre uns artistes van incorporar aquesta mena de'imatges com un element més de la seva producció, com per exemple Van Gogh, Manet, o Cezanne, n'hi ha d'altres que van centrar tota la seva obra en elles, com es el cas d'aquest pintor danés. La historia dels bodegons es molt curiosa i assenyalo només dues claus: molts no ofereixen més que la mostra estética de l'imatge representada, però segons els experts molts d'altres guarden missatges encriptats a travers de la composició, els colors, les peces que els composen, etc. I sembla que d'acord amb algunes fonts, van ser dones les pioneres en exclusivitat de la pintura de bodegons , com Fede Galizia de Milà (1610), Clara Peeters (Anvers, 1611) o Loise Moillon (París 1696)

Pintors universals: Carl Christian Thomsen

 

"Un diumenge per la tarda", 1888, Carl Christian Thomsen, (1847-1912) pintor nascut a Copenhague, a qui els seus pares encoratjaren perquè estudiés filosofia, cosa en la que no van reeixir, donat que tot i acabar la carrera, des de ben jove s'havia sentir atret pel mon de la il.lustració i de la pintura. D'estil realista, s'enfocà preferentment cap a retrats i obres de genere, sobre tot en interiors, utilitzant colors densos i impactants, de forts contrasts, però al mateix temps aconseguia vestir les seves pintures amb una atmosfera intimista i de realitat quotidiana.

Pintors coloristes: Joseph O’Sickey

"Tardor al pati del darrera", 1976, Wolfs Gallery, Cleveland. Joseph O'Sickey (1918-2013), pintor i professor d'art nord-americà, que combinà la pintura amb la il-lustració per anuncis d'empreses. Allistat a l'exercit dels EUA a la II Guerra Mundial va lluitar a Àfrica, Birmania i la India tot i que en aquesta etapa de la seva vida no va abandonar la afició per la pintura, malgrat les dificultats per trobar material. El seu estil d'arrel va ser l'impressionisme, però ell es vantava de que cada una de les seves pintures podría considerarse com impregnada d'un estil propi i característic. Era esencialment paisatgista, però un tema recurrent en la seva obra pictórica van ser les escenes del jardí del darrera de casa seva,  del que va fer nombroses pintures, escenes que decorava amb multiples variacions de mobiliari, plantes i paraments cosa que fa pensar que devia disposar d'un considerable "atrezzo".

Pintors paisatgistes: Daniel Garber

 

"Comença la primavera", 1947, Col.lecció particular. Daniel Garber (1880-1958) Pintor impressionista nord-americà que desprès d'un periple formatiu per Europa  en el que participaren ell i la seva dona, el 1907 s'establiren en la colonia artística de New Hope, que es on va desenvolupar la seva carrera eminentment com a pintor paisatgista tot i que també va pintar interiors en estil figuratiu. També destacà en l'utilització de l'aiguafort. Aquesta tècnica fa servir una planxa metal.lica que es recobreix amb un vernís i posteriorment amb un burí s'hi "dibuixa" el tema. Un cop acabat es submergeix la placa en una solució d'aigua i acid nìtric (aiguafort) el que delimita els solcs i desprès es retira el vernís amb el que la planxa queda llesta per l'estampació. D'origen Àrab, la van fer servir grans artistes com Goya.

Retratistes: Ignacio de Zuloaga

 

"La Comtessa Anna de Noailles", 1913, Museu de Belles Arts de Bilbao. Ignacio de Zuloaga (1870-1945). Va néixer a Eibar, vinculat a una familia d'artistes i va adquirir influencia de pintors com El Greco, Zurbarán, Ribera i Velázquez. Visqué un temps a París on establí contacte amb Degàs, Van Gogh i Gauguin entre d'altres i també amb els catalans Rusiñol i Ramon Casas dels que va rebre recolzament i finançament. A la darrera dècada del segle XIX es va orientar cap el mon de la tauromàquia i el flamenc, cosa que el va dur a establir-se a Alcalà de Guadaira i fins i tot a aparèixer ell mateix en algun programa de cursa de braus. Durant la Guerra Civil va donar recolzament al bàndol franquista, sembla ser que com a reacció davant de presumptes accions en contra d'obres seves per part de militants republicans i del bombardeig d'Eibar per avions republicans en el que es va incendiar una casa que havia estat seva. Tot i així el curiós es que l'alcalde franquista de Zumaya  el va incloure en la llista de "rojos y separatistes", però a partir del 1938, ja plenament favorable a l'alçament ,  va pintar retrats de Franco, de Millan Astray  i de Serrano Suñer. Aquest retrat de la Comtessa correspon a una notable figura aristocràtica d'ascendència romanesa en la atmosfera bohèmia de la França a cavall dels segles XIX i XX.