- Pari, pari!! Passi aquí a la dreta. Inspecció de Llicencies Federatives.
L’ Ignasi que corria amb tota la seva anima, sorprès, va frenar una mica, mirant a aquell paio que li feia enèrgiques senyals, al temps que li ensenyava un placa amb la ma dreta.
- Escolti, escolti que no puc parar, que tinc pressa, que perdo el tren!!
- Si home, ara me’n explica una d’indis; vostè corria perquè estava fent esport. A veure, ensenyi’m la llicencia.
- La llicencia de què? Escolti que perdre el tren i la novia m’està esperant a Mataró. I a mes que jo no estava fent cap esport, que a mi no m’agrada correr. Però tot això a que ve?
- Veu com segueix provant d’enganyar-me? Com pot anar a agafar el tren, si hi ha vaga de maquinistes? Claríssimament vostè estava fent footing, nomes hi ha que veure les sabatilles d’esport que du posades. A veure, si no te llicencia seran 300 Euros de sanció, 180 si m’ho abona ara mateix.
- Però que diuuuuu? Quina llicencia esportiva ni hòsties? Jo nomes corria per a arribar a l’estació de Sants. I que passa amb les meves sabatilles? Son de lo mes corrent, les vaig comprar al “mercadillo” i les porta molta gent i no per a practicar cap esport. I a mes, si l’estigues practicant, què, eh?
- Vostè es un asocial home!! Vostè es de la mateixa categoria de la gent que es baixa pel•lícules d’Internet o pirateja cançons!! Tan impresentable com ells!! Ho sento, però l’haig de multar per practicar esport sense la corresponent Llicencia Federativa i si no les paga immediatament li hauré de confiscar les sabatilles.
- Però, que s’ha tornat boig? 300 Euros per córrer a agafar el tren? Sap vostè que això es la tercera part del meu sou mensual? I que si ho haig de pagar, en el mes que ho faci no podré menjar?
- Haver-ho pensat abans. Les normes estan per a respectar-les. Vagi als menjadors socials, o cerqui per els contenidors d’escombraries, o faci dieta!! Jo que se, no es el meu problema. La meva obligació es la de imposar-li aquesta sanció, perquè l’acompliment de les normes està per damunt de qualsevol altre qüestió. Es vostè i les persones que son com vostè les que fan d’aquesta societat un mon on es difícil viure-hi. Haurien d’estar agraïts a l’esforç que fan els governants per a instaurar normatives que permetin tenir-ho tot ben lligat...ay, volia dir que permetin una convivència digna i en llibertat (per la seva seguretat) i sense ensurts.
- Sense ensurts? Doncs miri el que m’acaba de donar a mi!!
- Vull dir sense ensurts per ells.
- Ah!, es clar. I escolti, s’ha adonat que en el temps que estem aquí amb la tonteria del córrer, mes de deu individus han saltat les barreres per a entrar en l’estació del tren sense pagar?
- Miri, jo no he vist res i en qualsevol cas no es una qüestió de la meva competència. Ja hi ha altres funcionaris que tenen assignada la vigilància d’aquests incidents. M’ho paga en metàl•lic o amb tarja Visa?
L’ Ignasi que corria amb tota la seva anima, sorprès, va frenar una mica, mirant a aquell paio que li feia enèrgiques senyals, al temps que li ensenyava un placa amb la ma dreta.
- Escolti, escolti que no puc parar, que tinc pressa, que perdo el tren!!
- Si home, ara me’n explica una d’indis; vostè corria perquè estava fent esport. A veure, ensenyi’m la llicencia.
- La llicencia de què? Escolti que perdre el tren i la novia m’està esperant a Mataró. I a mes que jo no estava fent cap esport, que a mi no m’agrada correr. Però tot això a que ve?
- Veu com segueix provant d’enganyar-me? Com pot anar a agafar el tren, si hi ha vaga de maquinistes? Claríssimament vostè estava fent footing, nomes hi ha que veure les sabatilles d’esport que du posades. A veure, si no te llicencia seran 300 Euros de sanció, 180 si m’ho abona ara mateix.
- Però que diuuuuu? Quina llicencia esportiva ni hòsties? Jo nomes corria per a arribar a l’estació de Sants. I que passa amb les meves sabatilles? Son de lo mes corrent, les vaig comprar al “mercadillo” i les porta molta gent i no per a practicar cap esport. I a mes, si l’estigues practicant, què, eh?
- Vostè es un asocial home!! Vostè es de la mateixa categoria de la gent que es baixa pel•lícules d’Internet o pirateja cançons!! Tan impresentable com ells!! Ho sento, però l’haig de multar per practicar esport sense la corresponent Llicencia Federativa i si no les paga immediatament li hauré de confiscar les sabatilles.
- Però, que s’ha tornat boig? 300 Euros per córrer a agafar el tren? Sap vostè que això es la tercera part del meu sou mensual? I que si ho haig de pagar, en el mes que ho faci no podré menjar?
- Haver-ho pensat abans. Les normes estan per a respectar-les. Vagi als menjadors socials, o cerqui per els contenidors d’escombraries, o faci dieta!! Jo que se, no es el meu problema. La meva obligació es la de imposar-li aquesta sanció, perquè l’acompliment de les normes està per damunt de qualsevol altre qüestió. Es vostè i les persones que son com vostè les que fan d’aquesta societat un mon on es difícil viure-hi. Haurien d’estar agraïts a l’esforç que fan els governants per a instaurar normatives que permetin tenir-ho tot ben lligat...ay, volia dir que permetin una convivència digna i en llibertat (per la seva seguretat) i sense ensurts.
- Sense ensurts? Doncs miri el que m’acaba de donar a mi!!
- Vull dir sense ensurts per ells.
- Ah!, es clar. I escolti, s’ha adonat que en el temps que estem aquí amb la tonteria del córrer, mes de deu individus han saltat les barreres per a entrar en l’estació del tren sense pagar?
- Miri, jo no he vist res i en qualsevol cas no es una qüestió de la meva competència. Ja hi ha altres funcionaris que tenen assignada la vigilància d’aquests incidents. M’ho paga en metàl•lic o amb tarja Visa?
