Balanç de les destrosses a Premia de Dalt, desprès de la revetlla de Sant Joan: 8 contenidors cremats, varies papereres destrossades i un pannell d’informació publica malmès.
I això en el que pertoca a mobiliari urbà. Pel que fa a la resta, brutícia, deixadesa, restes d’escombriaires per arreu o llaunes de begudes que es deixen a qualsevol lloc, ni que hi hagi una paperera a 2 metres de distancia.
Es un panorama que es repeteix a molts pobles i ciutats, només hi ha que veure com queden les platjes de Barcelona. Es com si el fet de celebrar una festa com la revetlla de Sant Joan, dones barra lliure per que molta gent llenci els escrúpols a la deixalleria i alliberi la seva pulsió per deixar de banda el respecte per els demés ciutadans que comparteixen espai cívic amb ells. Es a dir que molta gent es dedica a allò tant gratificant per ells de fotre el que els surt dels ous, o dels ovaris, no sigui que se’m molesti segons qui.
La reacció mes normal es la de cridar l’atenció a qui manifesta aquest comportament, però es un dilema. L’endemà de la revetlla, a mig matí, vaig veure a un home ja d’una certa edat, pixant entre dos contenidors.,.. en el centre del poble! Volia aturar-me per a cridar-li l’atenció i no ho vaig pogué fer, perquè anava conduint i no vaig trobar lloc per fer-ho.
Vaig anar-me, tot pensant no ja únicament en l’aspecte estètic, o de manca d’educació, sinó també en l’higiènic i en els problemes per la salut dels que viuen a prop d’aquells contenidors, per exemple dels nanos petits i mes tenint en compte que la paret a tocar dels esmentats contenidors es la d’un col·legi, tot i que per l’època ja se que estan fent vacances.
El que em va impactar però va ser el que vaig llegir per la tarda, que havia succeït el dia abans a Redondela: un fet que en inici podria ser calcat de la meva voluntat de cridar l'atenció a un home que pixava en un lloc públic. Un noi li va cridar l'atenció i l'home en resposta es va treure una pistola i d'un tret va matar a qui li cridava l'atenció.
Estupida mort. Estupida causa en origen. Hi ha una violencia enorme, que glateix en qualsevol individu i darrerament me n'he trobat en situacions no tant dramatiques, però si de molta tensió i amb faciltat d'arribar a paraules majors.
Tot això em fa reconsiderar la meva tendencia a cridar l'atenció quan veig algún comportament incivic. S'ha acabat manifestar al culpable que si posa els peus en el seient de davant en el tren, es possible que algú s'assegui damunt d'una merda de gos. O que si veig una persona que llença una llauna o una ampolla on no deu, li indiqui on hi ha una paperera a prop. Fa uns dies ho vaig fer a un personatge que s'entretenia tirant llaunes buides de cervesa per damunt de l'espatlla i ara tinc un calfred en pensar que hauría pogut passar.
Sense anar mes lluny, aquest mati he sortit a fer un tomb amb la meva gossa i m'he trobat que en un carrer pròxim algú havia posat una cadira d'oficina vella en el bell mig de la calçada, en un punt on era possible que un conductor no la veies, fins que hi hagues topat. Ni m'hi he acostat. No sabia qui ho podia estar vigilant, ni si era un parany.
Això si, l'he fotografiat per a enviar-ho a la policia local.
Dit això, vull manifestar també que considero l'acció realitzada per gent d'Arran, CUP en definitiva, que han asserrat les senyals frontereres entre França, Espanya i Andorra, tot i intentar justificar-les com una acció destinada a reivindicar l'unitat entre els paisos catalans, no deixa de ser un acte incivic mes, com el de cremar contenidors.
